dijous, 24 de febrer del 2011

Unió lunar

... i per fi va poder anar a viure a la Lluna
aquella esfera blanca de llum platejada
que tant ha anhelat sempre.
Allà, unida i fosa amb la lluïssor argentada
serà lliure de tot, sense lligams materials.
Ja no és ella, és consciència en un cos eteri fet de Lluna.

Des de la seva nova forma de vida
sent com la mirada bruna observa la Lluna plena.
Els ulls que la busquen no la troben enlloc
fins que senten la llum de plata dins les pupil·les.
Vol ser al seu costat i ben aviat farà el viatge que ha fet ella.

Llavors la Lluna brillarà com mai ho ha fet.
Dues consciències s'uniran en una de sola,
totes dues seran una ment, una unitat, una entitat pròpia.
I per fi es tancarà el cicle,
complementaris l'un amb l'altre, complets,
finits en ells mateixos i infinits en l'eternitat.

6 comentaris:

  1. És preciós :D M'encanta la relació que has fet sobre la Lluna i la descripció de la seva llum. Guapaa :********

    ResponElimina
  2. Soc la MetalHead xDDDD es que si no tinc blog no em deixava comentar. He fet servir el blog del canal de IRC que tinc. Ara ja saps que soc jo XD

    ResponElimina
  3. La lluna, un objectiu etern, eh
    :)

    Sóc l'Ainhoa (he vist que podia comentar tot i no tenir blogspot, xq tinc wordpress) :)

    ResponElimina
  4. No l'he acabat d'entrendre, però em passa sovint amb la poesia XD pensava que a tu no t'agradava per això!

    ResponElimina
  5. Cert, no m'agrada especialment la poesia, i crec que mai més n'escriuré (si és que se'n pot dir poema, d'això XDD)

    ResponElimina

Ara us toca a vosaltres. Què us ha semblat?