Werther, Goethe
Llum argentada
que fa brollar llàgrimes del meu cor
quan la mirada vaga pel mantell de foscor vellutada...
Llàgrimes dolces de melangia que,
com ganivets, tallen la pell que toquen.
Dolor plaent que fa estremir el cos,
que fa llanguir l'ànima.
