dimarts, 22 de febrer del 2011

... i així començo.

REMOR

I quan l'angoixa s'ancora al pit
i et sents incapaç de tot,
no hi ha color ni música
ni cap so que t'exalti l'ànima.
Només la suau remor d'un llapis
acaronant un tros de paper
és capaç de buidar-te, alliberar-te
i obrir de nou una escletxa a l'esperança.

Montserrat Pujol


Fa temps que la idea de crear-me un blog em ronda pel cap, però mai m'havia decidit del tot. I per què ara si? Doncs perquè vull que l'hàbit d'escriure arreli dins meu definitivament, i tenir un blog m'obligarà a mantenir-lo i, per tant, a escriure sovint. I sobretot, perquè una personeta fantàstica m'ha animat a col·laborar en seu blog i això ha sigut el detonant per començar a bloguejar d'una vegada per totes. Ara falta l'ànim i la voluntat per escriure, no en un de sol sinó en dos blogs; com es diu habitualment: "no vols caldo? Doncs dues tasses!" Caldrà constància per fer-ho ben fet i imaginació per no avorrir(-me). Espero tenir o adquirir les dues coses.

Què hi trobareu aquí? Literatura. Bona? Dolenta? Mediocre? Inservible? Útil? Qui sap... això va a criteri del consumidor. Si més no, serà la meva. Sento que vull escriure, encara no sé què, però segur que aniran sortint coses. La qüestió és posar-s'hi, i és el que tinc ganes de fer.
També hi trobareu petits poemes que recullo del calendari, aquest Bloc Maragall tan entretingut i del que cada dia n'arrenco una pàgina que em sorprèn amb poemes, receptes i curiositats de la llengua. Els poemes que m'agraden els vaig guardant i potser els aniré publicant aquí.

Per acabar, el títol. Els somnis ens mostren tot allò que portem dins inconscientment i que desconeixem. En el moment just de llevar-te, quan encara estàs mig adormit però comences a tenir els ulls oberts, a la ment s'hi aferren els últims trossets de somni, i a vegades te'ls emportes ben vigents a tot arreu durant el dia. Aquest viure entre el somni i la realitat fa que tot tingui un altre color; els ressons onírics m'acompanyen sempre.


Sigueu benvinguts.





11 comentaris:

  1. Primera entrada de la Geo i primer comentari! Quin honor! Aix, i quines coses que dius :$ :P em faràs posar vermella. Doncs espero que sí que arreli de debò aquest tan sa costum ^^ i poder llegir poemes com el que has publicat, i si són teus encara millor, perquè encara que alguns profes es neguin a acceptar-ho, per a mi la literatura és una gran part de tu mateix, i diuen molt de tu ^^ ànims i molts petonets!

    ResponElimina
  2. Havies de ser la primera, no podia ser de cap altra manera! Em fa il·lusió ^^

    ResponElimina
  3. Jo també hi puc aportar amb els meus poemes:

    "Mi corazón palpita
    Como una patata frita"


    Apa doncs anirem veient què ens escriu aquesta noieta ^^

    ResponElimina
  4. Wuo! Un nou blog! :D ^^ Espero que t'animis força per escriure, ja tinc curiositat per veure les teves publicacions! Jo també n'he tingut un parell, però per ara només un encara segueix viu...
    Vaig a sopar, petonets maca!!! ^^

    p.d: Com batega una patata fregida????? Cruix-cruix-cruix...

    ResponElimina
  5. M'has de dir quin és el teu blog! Ara em passaré el dia llegint els blogs de la gent XDD

    ResponElimina
  6. Alex, espero que tots els teus poemes siguin d'aquest nivell eh? I no t'oblidis del de: tus ojos son como dos sartenes...
    ^^

    ResponElimina
  7. ... cada vez que los miro,
    se me firen los huevos.

    Que gran que es el poemari d'aquest país, snif.

    ResponElimina
  8. Jordi, has equivocat la carrera... hauries de ser enginyer!

    ResponElimina
  9. Jo també acabo de descobrir que tenia un blog, se'm va crear automàticament des del mòbil que tenia abans.

    ResponElimina

Ara us toca a vosaltres. Què us ha semblat?