dimarts, 19 de juliol de 2011

Dies dolents

És fràgil l'home, i cec, i sord igual que un mur que habita i corca qualsevol insecte

Baudelaire


Tu,

tros de carn podrida,

freda, morta.


Tu,

carcassa de foscor,

buida, inservible.


Tu,

monstre sense cor,

sense ànima,

sense entranyes.


Jo.


5 comentaris:

  1. Tranquil·la, no em suïcidaré ni res semblant XDD Però quan tens estats d'ànim extrems (ja siguin bons o dolents) és quan surten coses més rares, jejeje!

    ResponSuprimeix
  2. Tota la raó, no, no m'agrada gens ni mica.

    ResponSuprimeix
  3. Jolin, els que no t'agraden sí que els comentes... Només és literatura, coi!

    ResponSuprimeix

Ara us toca a vosaltres. Què us ha semblat?