dijous, 24 de febrer del 2011

Unió lunar

... i per fi va poder anar a viure a la Lluna
aquella esfera blanca de llum platejada
que tant ha anhelat sempre.
Allà, unida i fosa amb la lluïssor argentada
serà lliure de tot, sense lligams materials.
Ja no és ella, és consciència en un cos eteri fet de Lluna.

Des de la seva nova forma de vida
sent com la mirada bruna observa la Lluna plena.
Els ulls que la busquen no la troben enlloc
fins que senten la llum de plata dins les pupil·les.
Vol ser al seu costat i ben aviat farà el viatge que ha fet ella.

Llavors la Lluna brillarà com mai ho ha fet.
Dues consciències s'uniran en una de sola,
totes dues seran una ment, una unitat, una entitat pròpia.
I per fi es tancarà el cicle,
complementaris l'un amb l'altre, complets,
finits en ells mateixos i infinits en l'eternitat.

dimarts, 22 de febrer del 2011

... i així començo.

REMOR

I quan l'angoixa s'ancora al pit
i et sents incapaç de tot,
no hi ha color ni música
ni cap so que t'exalti l'ànima.
Només la suau remor d'un llapis
acaronant un tros de paper
és capaç de buidar-te, alliberar-te
i obrir de nou una escletxa a l'esperança.

Montserrat Pujol


Fa temps que la idea de crear-me un blog em ronda pel cap, però mai m'havia decidit del tot. I per què ara si? Doncs perquè vull que l'hàbit d'escriure arreli dins meu definitivament, i tenir un blog m'obligarà a mantenir-lo i, per tant, a escriure sovint. I sobretot, perquè una personeta fantàstica m'ha animat a col·laborar en seu blog i això ha sigut el detonant per començar a bloguejar d'una vegada per totes. Ara falta l'ànim i la voluntat per escriure, no en un de sol sinó en dos blogs; com es diu habitualment: "no vols caldo? Doncs dues tasses!" Caldrà constància per fer-ho ben fet i imaginació per no avorrir(-me). Espero tenir o adquirir les dues coses.

Què hi trobareu aquí? Literatura. Bona? Dolenta? Mediocre? Inservible? Útil? Qui sap... això va a criteri del consumidor. Si més no, serà la meva. Sento que vull escriure, encara no sé què, però segur que aniran sortint coses. La qüestió és posar-s'hi, i és el que tinc ganes de fer.
També hi trobareu petits poemes que recullo del calendari, aquest Bloc Maragall tan entretingut i del que cada dia n'arrenco una pàgina que em sorprèn amb poemes, receptes i curiositats de la llengua. Els poemes que m'agraden els vaig guardant i potser els aniré publicant aquí.

Per acabar, el títol. Els somnis ens mostren tot allò que portem dins inconscientment i que desconeixem. En el moment just de llevar-te, quan encara estàs mig adormit però comences a tenir els ulls oberts, a la ment s'hi aferren els últims trossets de somni, i a vegades te'ls emportes ben vigents a tot arreu durant el dia. Aquest viure entre el somni i la realitat fa que tot tingui un altre color; els ressons onírics m'acompanyen sempre.


Sigueu benvinguts.